El dijous 11 de març a les 18.00 l'aula 201 de la Facultat de Comunicació Blanquerna es va omplir de gent. No hi havia cap lloc lliure. Els flashs inundaven l'ambient de manera permanent i es respirava un cert clima d'inquietud. Aquella mateixa tarda es repartien els premis Blanquerna al millor comunicador de l'any.
El guanyador va ser el programa APM, molt popular entre la joventut catalana. L'acte va començar amb les paraules de Sandra Balcells, professora de la facultat. Ella va ser l'encarregada de nomenar als alumnes premiats i d'introduir a Josep Maria Benet i Jornet, una eminència en el panorama de la dramatúrgia catalana i guanyador del premi extraordinari Blanquerna com a reconeixement a la seva trajectòria artística.
El Sr. Benet semblava un bon home, molt agradable i simpàtic però crec que el seu discurs d'agraïment va ser un gran avorriment. Primer es va dedicar a donar les gràcies pel premi rebut i anomenar la gent que l'havia fet possible però posteriorment va tenir "la genial idea" de llegir-nos un guió de 15 pàgines fet per ell. Això va fer que la gent perdés l'interès de manera gradual. Però amb l'arribada de l'APM la gent va recuperar l'interès. Així que finalment l'acte es va convertir en una gran atracció, i un cop més APM ens va fascinar amb el seu enginy i la seva gràcia natural però aquesta vegada, en directe.
Mireia Moya
No he pogut evitar riure llegint aquesta entrada. En part perquè recordava com m'ho vaig passar de bé amb el discurs, el video i l'entrada de l'homo APM, i en part per el que has explicat del senyor Benet.
ResponderEliminarÉs cert que el guió era extremadament llarg i una mica avorrit, però el pobre home ho va fer amb bona intenció. Potser el que va fallar va ser que va llegir un guió,i anava repetint:
Moria: vols dir?, Domènech: i tant!, Roger: se't vol tirar, Moria: si?. I clar, era difícil de seguir. Però era graciós veure com anava canviant el to i l'expressió amb cada personatge.
Tot i que els ànims decaiguèssin una mica, l'APM ens va reanimar a tots, i van tenir un molt bon detall dedicant-nos un video.
Esperem que el publiquin en antena el pròxim dimarts!
Sílvia Sanjosé
Aquesta és la mateixa pancarta que apareix en el vídeo dedicat de l'APM? Quina gent, quin personatge... Penso realment que ha estat sinó el millor, dels millors guanyadors que hagués pogut tenir la cloenda, ja que gràcies a el seu humor van aconseguir calmar l'ambient carregat dels grups de revista!
ResponderEliminarLluís Goñalons
Realment l'acte final va ser com has descrit, va ser un acte amb moments divertits i altres més avorrits. L'obra del Sr. Benet tenia bona pinta, però llegit en una situació com aquesta, va provocar la desconexió dels assistens.
ResponderEliminarTot i així, l'aparació dels dos representants de l'APM? va animar la conferència, que va acabar amb un to divertit, el mateix to que segueix sempre l'AMP?
Nacho Codinach
Estoy totalmente de acuerdo con vosotros. Acudí al reparto de premios y realmente fue así. El momento en el que Josep Maria Benet i Jornet cogió el microfono para agradecer el premio fue un tanto aburrido ya que leyó 15 páginas de su obra. Pero la sala se llenó de exaltación cuando le toco el turno a APM. No solo el video de agradecimiento fue divertidisimo sino que a la hora de dar las gracias ya desprendian alegría y buen humor. Sin duda fueron momentos alegres y donde se podía respirar un ambiente familiar entre los estudiantes y profesorado de Blanquerna.
ResponderEliminarMónica Molins